NURIA DE GISPERT, CONSELLERA DE JUSTICIA, INTERIOR Y GOBERNACIÓN ENTRE 1995-2003,FUTURA PRESIDENTA DEL PARLAMENT.
Rafael del Barco Carreras
Barcelona 10-12-10. En sus encuestas suben los porcentajes sobre la corrupción:
Entre los contertulios Rafael Nadal, hermano de Joaquín Nadal (Obras Públicas), el que fuera director de EL PERIÓDICO, el hombre de la Generalitat socialista en el quebrado y corrupto diario… ¡que no sabrá de corrupciones!
Y ¡ya empezamos! Oído en el mismo espacio que Nuria de Gispert será la Presidenta del futuro Parlament, con el soporte de Joaquín Nadal, grupo socialista.
Se me ocurre que el paradigma de la Gran Corrupción, Javier de la Rosa, pendiente aun la sentencia del Caso Hacienda de Barcelona, estará contento.
Nuria además de concederle como Consellera de Justicia los más irregulares terceros grados que se recuerden en Brians, intercedió (cuentan las crónicas) ante los jueces que se oponían.
O sea, un buen nombramiento para el viejo OASIS CATALÁN…
Continuará…
Núria de Gispert i Català
De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Núria Gispert i Feliu».
Núria de Gispert i Català
________________________________________
Consellera de Justicia i Interior
Mandat
1995 – 2001
Precedit per Josep-Delfí Guàrdia i Canela (Justícia) i Xavier Pomés i Abella (Interior)
Succeït per Josep Maria Vallès i Casadevall (Justícia) i Montserrat Tura i Camafreita (Interior)
________________________________________
Consellera de Governació
Mandat
2002 – 2003
Precedit per Josep Maria Pelegrí
Succeït per Felip Puig i Godes
________________________________________
Consellera de Justícia
Mandat
1995 – 2001
Precedit per Antoni Isac i Aguilar
Succeït per Josep-Delfí Guàrdia i Canela
________________________________________
Naixement 6 d'abril de 1949 (61 anys)
Barcelona (Barcelonès)
Partit polític Unió Democràtica de Catalunya
Professió Advocada
Núria de Gispert i Català (Barcelona, 6 d'abril de 1949), és una política i advocada catalana.
[modifica] Biografia
Núria de Gispert és la filla del també polític i advocat Ignasi de Gispert i Jordà, i descendenta de la insigne benefactora Dorotea de Chopitea[cal citació]. De Gispert es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona. Té el títol d'interpretació jurada pel Ministeri d'Assumptes Exteriors. Va exercit d'advocada des del 1971 fins el 1973. A més, va ser funcionària de la Diputació de Barcelona (1974-1980).
És militant d’Unió Democràtica de Catalunya des del 1986 i membre de la Federació de Convergència i Unió. Va ser secretària general de Justícia i de Governació (1984-1993) i vicepresidenta del Comitè Director per a l'Organització de l'Administració de la Generalitat de Catalunya (1993-1994). És vicepresidenta de Relacions Institucionals del Comitè de Govern d'UDC i membre del Consell Nacional.
En el Govern de Catalunya 1992-1995 presidit per Jordi Pujol, va ser nomenadaconsellera de Justícia en substitució d'Antoni Isac i Aguilar en una remodelació del govern que hi va haver l'1 de gener de 1995. En el Govern de Catalunya 1995-1999 i Govern de Catalunya 1999-2003, va continuar en el càrrec a la conselleria de Justícia però després dels ajustos en el govern que hi va haver el 5 de febrer del 2001, va ser nomenada consellera de Governació substituint a Josep Antoni Duran i Lleida. Va estar un any a la conselleria fins que en una nova remodelació del govern va ser nomenada Consellera de Justícia i Interior (unificant els dos departaments). Ha presidit la part catalana de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat i ha estat ponent de l’Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.
Va ser elegida diputada al Parlament de Catalunya després de les Eleccions al Parlament de Catalunya (2003) i a les del 2006.
Per la seva tasca com a advocada, va rebre la Creu d'honor de Sant Ramon de Penyafort (1998), la Creu al Mèrit al Servei de l'Advocacia Espanyola (2002) i la Medalla del Col•legi d'Advocats de Barcelona (2004). És col•legiada, sense exercici, del Col•legi d'Advocats de Barcelona. És membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya des del 2006 i defensora del mutualista de la Mútua dels Advocats (2005).[1]
Durant la campanya electoral de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, es va fer públic que si Convergència i Unió tenia una amplia majoria a la cambra catalana, seria escolliada com a presidenta del Parlament. [2]
[modifica] Referències
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario