Barcelona 22-2-2019. A media tarde 4 detenidos y unos 20 heridos. 4 detenidos que ni de lejos han podido transportar los neumáticos para incendiar las autopistas, y mucho menos arrancar las defensas para detener el tráfico. 4 detenidos que justifican la intervención de los mossos, muy dialogantes con los milicianos de CDR. No me extrañaría que entre ellos los hubiera del Cuerpo. 4 detenidos para soslayar críticas y no sonrojarse porque la Policía Nacional detenga como en la anterior 'huelga de país' a quienes detuvieron el AVE.
. Por la tarde manifestación en Paseo de Gracia, sin guerra de cifras. 40 mil según la prensa catalana. La REBELIÓN o SEDICIÓN dirigida o auspiciada desde la Generalitat con la inestimable ayuda de TV3 se convirtió ayer en de TODO EL PUEBLO CATALÁN, reducido a unos miles de bien nutridos energúmenos, o hijos de papá subvencionado o repìto del oficio mejor pagado de ESPAÑA.
Y para más ridículos independentistas Jordi Sánchez contestó al fiscal que nunca dijo que los destrozos en 7 vehículos de la Guardia Civil los pudieron efectuar ellos mismos: "Yo soy independentista pero no idiota". La evidencia y su figura megáfono en mano subido a uno de los vehículos es innegable: 'sí, hubo algún destrozo'. Un 'destrozo' entre la REBELDÍA o SEDICIÓN, decenas de años de cárcel. 'Los daños no tienen justificación', y la Guardia Civil le pidió ayuda, añade. Le recordaría que en Francia condenaron a 7 años a un anarquista suizo por incendiar un SOLO coche de la Gendarmeria.
EL ESPAÑOL
Botifler o 'traidor a su Cataluña'. Por la tarde en el Paseo de Gracia lleno, como siempre. Pero ayer el GRAN CEREBRO Jordi Pujol en su blog se iba por los cerros de Úbeda elogiando a la escritora Aina Moll. Si Quim cita al poeta Carner, el corrupto Pujol eleva su exquisita intelectualidad con una escritora, icono más citada que leída. A los sátrapas le ponen los atunes en el anzuelo. Pujol que escribiera tres tomos de MOMERIAS debería emular a Pedro Sánchez y contarnos sin fantasías y mentiras su 'Manual de Resistencia'.
CORTO Y PEGO EL ESCRITO PORQUE SI UN DÍA A ÉL O A SUS CORTESANOS SE LES OCURRE CERRARLO POR VERGÜENZA TORERA, AL IGUAL QUE OTRO BLOG SUBVENCIONADO QUE ANULARON CUANDO EN 2014 SE DECLARÓ 'CORRUPTO', PODER RELEER Y SONREIR ANTE TANTA BOBADA EN UN MOMENTO CRUCIAL PARA LA CATALUÑA QUE ÉL CREÓ.
Associació Serviol – Foment del pensament i coneixement de la ...
En Dalmau-Jordi Pujol-El Nacional · En Dalmau. 10 setembre. Us agrada aquest ... Europa-una-crisi-fonda-2a-part-Jordi-Pujol. Europa, una crisi fonda (2a part).
En reconeixement d'Aina Moll
Jordi Pujol i Soley 17-II-2019 / ElPuntAvui.cat
I ara ens trobem davant d’un altre gran repte d’aquests. Amb voluntat de novament donar-hi resposta. Repte i resposta, condensats a l’aula d’acollida de l’institut de secundària de Canovelles.
El record d’Aina Moll ens hi ajuda.
CANOVELLES
Un gran motiu d’esperança (i d’orgull)
Vaig visitar fa poc l’IES (institut d’ensenyament secundari) de Canovelles. Un poble al costat mateix de Granollers. Que l’any 1950 tenia 500 habitants, pagesos. I que avui en té 18.000, amb ben pocs pagesos. Amb un polígon industrial del 1964 que, juntament amb el desenvolupament industrial de Granollers i de tot el Vallès Oriental i amb la immigració massiva dels anys cinquanta, seixanta i setanta, explica aquest creixement.Als nois i noies –de 16 a 18 anys– que m’escoltaven, els vaig explicar la història recent del seu poble, i els vaig dir: “Vosaltres sou fruit d’això, d’aquesta immigració i d’aquests canvis econòmics i socials. Els vostres pares o avis, que varen venir de fora, han fet aquest poble i aquest país. Juntament amb la gent que fa més de cinquanta anys jo veia al mercat dels dijous de Granollers quan venia a comprar aviram amb el meu avi. I ara som aquí, molts més que aleshores, que parlen català i castellà –en part, gràcies a la immersió lingüística–, arrelats a Canovelles i al Vallès, amb bona convivència i preocupats –jo, vosaltres i els vostres pares– per un futur comú.”
Això és un gran èxit. Això ens ha d’enorgullir.
Després, la directora em va fer entrar a l’aula d’acollida. A l’aula on durant uns mesos als nois i noies, nens i nenes acabats d’arribar d’arreu del món, se’ls ensenya català i castellà, i aquells coneixements mínims del seu nou país que els calen per poder-se incorporar a les classes amb utilitat. A les classes i al conjunt de la societat.
Hi havia quinze o setze nois i noies. De tots els colors. De tots els horitzons. Vaig parlar amb cinc. Una noia d’uns dotze anys del Marroc. Amb el seu mocador. En català. Poques paraules, però en un bon català. Somrient i gens sorpresa. Contenta de ser a Catalunya.
Dos nois de l’Equador, de Guayaquil. L’un, amb faccions molt índies; l’altre, no: “Quants anys teniu? Quants anys fa que sou a Catalunya? Teniu un riu molt gran, a Guayaquil, el Guayas. És una ciutat molt bonica. Els vostres pares treballen aquí? Teniu germans?” En català. Deficient en un d’ells, millor en l’altre.
Un noi més gran, de divuit o dinou anys. Negre, alt i ben plantat. Eixerit. Somrient. Se’l veu que anirà endavant. De Dakar, al Senegal. Amb un molt bon català.
Una noia de quinze o setze anys. Que d’entrada em parla en castellà amb accent argentí.
“Soc argentina.” “D’on?” “De Buenos Aires.” “Així ets portenya.” “Sí, soc “portenya.” “Fa temps que vius a Catalunya?” “Tres anys.” “Estàs contenta?” “Sí, m’hi trobo bé.” “I els teus pares, viuen aquí?” “Sí, i treballen aquí.” Un bon català i una cara alegre.
I la directora i els mestres, satisfets. Fa tot l’efecte que creuen en el que fan. Satisfets pels resultats acadèmics. També pel que fa a les llengües, català i castellà. Que el mateix informe Prisa avala. I pel clima de convivència i normalitat que hi ha a l’escola.
Però no és el primer cop que ens enfrontem a grans reptes. Reptes que hem superat amb propòsit de progrés social, de defensa de la nostra identitat i d’esperit de convivència. De la convivència que les aules d’acollida com la de Canovelles cultiven. Tot això fa que l’esperança –l’esperança en el futur de Catalunya i de tota la seva gent– no sigui vana.
Fa vuit anys llargs, quan la reclamació d’independència no havia agafat la volada que té ara, vaig publicar en el butlletí del Centre d’Estudis Jordi Pujol l’article transcrit en aquest pàgina (17-II-09). L’article tracta, com deia aleshores, sobre un gran motiu d’esperança (i d’orgull) per a Catalunya. I sobre un tema decisiu per al futur del nostre país i de la gent que hi viu i que hi treballa: el cas de Canovelles.
Que les coses siguin com les que es descriuen en l’escrit es deu a l’esforç i al talent de molta, molta gent, i ben diversa. Molta gent i diversa és el que dona confiança. I, en aquesta llista, Aina Moll hi té un lloc d’honor. Per la molta feina feta, sempre d’una manera discreta i respectuosa. Feta amb mesura i alhora audaç. I mantenint l’adhesió social i humana. “El català és cosa de tots.”
I ara ens trobem davant d’un altre gran repte d’aquests. Amb voluntat de novament donar-hi resposta. Repte i resposta, condensats a l’aula d’acollida de l’institut de secundària de Canovelles.
El record d’Aina Moll ens hi ajuda.
Foto: La filòloga Aina Moll, en una imatge dels anys vuitanta EL PUNT AVUI.
La Gran Corrupción: JORDI PUJOL Y SU MEIN KAMPF
30 nov. 2013 - La Gran Corrupción: JORDI PUJOL Y JUAN PIQUÉ VIDAL, SUS . ... Espadaler diu que aquesta mort "no té res a veure amb el procés de ...
4 dic. 2018 - Mas desvincula la confessió de Jordi Pujol “de CDC i el Govern”. .... cargos e instituciones involucradas en el proceso de decisión y gestión" a ...
Pujol fuera más refinado aunque más insultante refiriéndose al 'andaluz' con el 'anárquico' 'ignorancia natural' 'insignificante' 'que destruiría Cataluña' y etc. ¡Repito e insisto pobres andaluces y 'charnegos' que se deslomaron construyendo aquella Cataluña en que la burguesía vivía de p.m.! Pujol intelectual-catalanista, y Quim más visceral, de aquella 'çeba' de discusión futbolera:
“Vivimos ocupados por los españoles desde 1714”
-“Señores, si seguimos aquí algunos años más corremos el riesgo de acabar tan locos como los mismos españoles”
-“Vergüenza es una palabra que los españoles hace años que han eliminado de su vocabulario”
-“Oir hablar a Albert Rivera de moralidad es como oír a los españoles hablar de democracia”
BARCELONA 30 AÑOS DE CORRUPCIÓN.pdf
PRENSA
Comunicat de l'ARA sobre la vaga general
BarcelonaSànchez: Els votants de l'1-O van viure amb "autèntic terror la violència policial"
Madrid
Sobre el 20-S: "El relat que va haver-hi un intent permanent d'assalt és radicalment fals"
Els TDM (Tuits de Destrucció Massiva)
Periodista
Jordi Sànchez destrueix el muntatge de la rebel·lió-sedicióSanti Vila rebaixa l'1-O a una "mobilització política": "Mai el vaig reconèixer com un referèndum"
Madrid
L'extitular d'Empresa burxa en les divisions dins del Govern i es desvincula de la DUIEn defensa del dret a la protesta al Tribunal Suprem i al carrer
Barcelona
Sànchez refuta el relat de la fiscalia mentre Catalunya viu una vaga de seguiment desigual
Cortes y protestas, los protagonistas de una jornada de huelga con seguimiento moderado
Miles de manifestantes se han dado cita en varios puntos de la geografía catalana para protestar contra el juicio del ‘procés’
Unas 40.000 personas cierran la huelga en una manifestación contra el juicio del ‘procés’ en Barcelona
Marlaska culpa al PP de autorizar a Mossos para hacerse con un arsenal
El ministro remarca que la Generalitat solo “ha materializado la compra de 22 fusiles”
ESCASO SEGUIMIENTO
Pinchazo de la huelga independentista
voto particular
La tragedia griega de Santi Vila
El abad de Montserrat admite que conocía los abusos desde los 70
Jordi Sànchez, pirómano o bombero
En un duro
intercambio de golpes con la fiscalía, el líder de la ANC niega las
acusaciones de rebelión y circunscribe la violencia a los vehículos de
la Guardia Civil
Defender a un amigo
Jordi Pina, el abogado de Jordi Sànchez se replantea su visión de la justicia por la causa del ‘procés’
La república del qué dirán
Santi Vila, el
héroe de la retirada que no pudo ser, destacó el papel que la presión de
las redes jugó en la Declaración Unilateral de Independencia
"Os puede surgir otra ETA en Cataluña"
El desafío independentista
La huelga de Torra: veinte días sin agenda en un mes
4
|
J. Gallego/T. Bolaño. |
Barcelona
Desde el 1 de enero hasta ayer, solo ha tenido actividad pública 24 de
los 52 días. Desde que fuera investido, ha delegado las funciones de
presidente de la Generalitat hasta 28 días: casi un mes de los nueve que
lleva en el cargo.
Juicio del "procés"
Elogio del «happening»
www.diariandorra.ad
Transportistes a mig gas pels talls de carretera a Catalunya
Enric Revuelta
Cynthia Sans
Les empreses van reduir el nombre de trajectes per abastir-se a Mercabarna
