Rafael del Barco Carreras
Barcelona 20-03-2011. Sobre las fábulas sexuales del democristiano Durán i Lleida se oye desde las escuchas telefónicas en los años 90 por la red de espionaje y extorsión de Juan Piqué Vidal y Javier de la Rosa. En Fiscalía existen denuncias por las escuchas. Y sobre páginas en blanco en las notarías para completar protocolos, no es que sea una fábula, es que lo viví.
Ayer destacando políticos que por su valía merecen la galería de la Gran Corrupción, apenas plublicado el artículo me envían mails reclamándome la inclusión de Durán i Lleida por personaje de la semana. Pero se necesitan muchas páginas y un polítologo para esa tarea. Durán es un profesional de la Política desde la llamada Transición, con su punto álgido por los 2000 cuando se le hacía el sustituto de Jordi Pujol, pero el caso Pallerols rompió sus ambiciones.
Hace un año;
“Actualizado lunes 15/02/2010 12:20 horas; La petición fiscal del 'caso Pallerols' considera que existen indicios de financiación irregular en Unió Democràtica de Catalunya (UDC) entre los años 1994 y 1999. El fiscal, además, pide penas de prisión de entre 7 y 12 años para los seis imputados en el caso, cinco de ellos militantes de UDC, y reclama la responsabilidad civil subsidiaria del partido, al que le reclama 197.000 euros por compra de material de oficina y pago de nóminas…
Así, además del empresario y su esposa, están imputados Vicenç Gavaldà, entonces secretario general de UDC; Santiago Vallvé, militante del partido; Luís Gavaldà, quien era entonces director general de Ocupación; y Dolors Llorens, subdirectora de dicho departamento. Según la fiscal, la participación de estos dos últimos era "determinante" a la hora de establecer las subvenciones. Además, acusa a Santiago Vallvé, condenado por el caso Turismo.
19 / 02 / 2010
Duran se queja de que el caso Pallerols hace 11 años que dura
"Unió no ha cobrado un céntimo ni regular ni irregular del señor Pallerols"
El “Cas Treball” dinero del Fondo Social Europeo que se corta por el escándalo. Fundaciones Feccea (que cuentan pagaba los viajes de Durán) y Fessec. Centro Europeo para la Formación del Trabajador. CEAC. Centro Técnico para la Mujer. Las academias de Fidel Pallerols con cursos pagados que no se impartían. Consellería de Trabajo dirigida por Ignasi Farreras de Unió Democrática de Cataluña. Miles de millones de pesetas. Y el paralelo Caso Turisme añadirá el aliciente de la extraña muerte el 2003 en Filipinas del principal implicado Joan Cogull, director del Consorcio de Turismo entre 1992 y 1996.
Me caía bien el personaje cuando señaló sin tapujos que el nombramiento del juez Pascual Estevill para el Consejo General del Poder Judicial fuera un error de su partido o coalición. Con Pujol métido en sus hipérboles verbales, Durán dicen se enfrentó a su jefe en Madrid Miquel Roca, que obediente al líder defendía que todos los partidos propiciaron el nombramiento. Indiscutible que Durán formaba parte del “Todo Barcelona” conocedor de las andanzas descritas en “Barcelona, 30 años de corrupción”, y que por encubridor merece su inclusión.
Pero las acusaciones vertidas por Alfons López Tena en el blogs Indirecte!Cat, y que la prensa ya publica, aunque silencian los telediarios ocupados hoy en la guerra de Libia, relegando a Japón, van más allá del descuadre entre “cristiano” y travesuras sexuales... dice traducido del catalán;
“Corrupto que cobra comisiones, vende enmiendas de ley a grandes grupos de intereses, premia con cargos públicos a sus amantes y ex amantes, y dedica dinero público a financiar su vida sexual...”
Alfons Lopez Tena - Blogs de l'indirecte!cat - [ Traducir esta página ]18 Març 2011 ... Notari, president del Cercle d'Estudis Sobiranistes i impulsor de Solidaritat Catalana per la Independència.
in.directe.cat/alfons-lopez-tena - En caché - Similares
Si estas acusaciones, producto del rifirrafe entre políticos por las falsedades en el currículum de la vicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega, contestando Durán por supuestas páginas en blanco, no acaban en el Juzgado de Guardia, es que son reales, y más que más si las escribe un notario con años de Política y miembro desde el 2001 al 2008 del Consejo General del Poder Judicial.
Alfons López Tena
De Viquipèdia
Naixement 7 de desembre de 1957 (53 anys)
Sagunt (Camp de Morvedre)
Nacionalitat Catalana
Ocupació Notari
Partit polític Convergència Democràtica de Catalunya (1989 - 2010)
Solidaritat Catalana per la Independència (2010 - ...)
Alfons López Tena (Sagunt, 1957), llicenciat en Dret per la Universitat de València i notari des de 1983, és diputat del Parlament de Catalunya.
Ha estat vocal del Consell General del Poder Judicial espanyol entre el 2001 i el 2008. Com a notari ha exercit a Tàrrega (1983-1985), Xàtiva (1985-1988) i Barcelona (1988-1999). Va ésser fundador del Fòrum Notarial i Vicepresident del Fòrum Notarial de Catalunya fins el 1999. Va ésser militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1989 fins el 2010, quan va fundar Solidaritat Catalana per la Independència. Anteriorment havia estat Conseller Nacional de Convergència Democràtica des del 1996 fins al seu nomenament com a vocal del Consell General del Poder Judicial espanyol a proposta de CiU. L'agost del 2007 va crear, amb Hèctor López Bofill, el Cercle d'Estudis Sobiranistes.
[modifica] Currículum
El seu currículum en el món jurídic és molt extens, començant com a notari de Tàrrega, Xàtiva i Barcelona. Fundador i directiu de la Subcomissió Jovenívola de l'Ateneu Mercantil i de la Falla King Kong. A la Facultat de Dret de València fundà la Junta Democràtica i del Consell de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià. També ha sigut fundador i directiu de Fòrum Notarial, la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, pertanyent a l'Institut d'Estudis Catalans, i la Fundació Catalunya Oberta. President del Centre Comarcal de Cultura de l'Urgell.
Membre del Consell Social de la Facultat de Dret de la Universitat Ramon Llull-ESADE, d'Òmnium Cultural, del Grup Hayek, de Barcelona 2020, i del consell assessor d'Acció Cultural del País Valencià. Ha estat president de la Sectorial de Justícia, vicepresident de l'Agrupació d'Esquerra de l'Eixample, i conseller nacional de Convergència Democràtica de Catalunya. Forma part del Comitè Executiu de la International Organisation for Judicial Training, i ha constituït la Comissió de la Veritat per investigar els crims de la dictadura al País Valencià.
Nomenat a proposta de CiU pel Congrés dels Diputats, vocal del Consell General del Poder Judicial, on s'integra en les Comissions d'Escola Judicial, Relacions Internacionals, Igualtat de Gènere, i de relacions amb el Ministeri de Justícia i les Comunitats Autònomes.
L'agost del 2007 va anunciar, juntament amb l'escriptor Hèctor López Bofill, llavors proper a ERC i posteriorment cap de llista de Solidaritat Catalana a Tarragona a les eleccions catalanes del 2010, la creació del Cercle d'Estudis Sobiranistes, un espai de debat per explorar els diversos aspectes del camí de Catalunya cap a la consecució d'un Estat propi.
El juliol del 2010 va crear, juntament amb Joan Laporta i Uriel Bertran, el moviment Solidaritat Catalana per la Independència, que té previst presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya previstes per a la tardor del 2010. En aquell moment va deixar d'ésser militant de Convergència Democràtica de Catalunya. A les eleccions primàries de Solidaritat Catalana per la Independència, celebrades el 4 de setembre de 2010, és escollit número dos en la llista per la circusmcripció de Barcelona.
[modifica] Obra
És autor de nombroses publicacions i conferències sobre temes jurídics i ha escrit l'assaig Catalunya sota Espanya. L'opressió nacional en democràcia, on es replanteja la relació entre Catalunya i Espanya, a partir d'una formació jurídica, política i econòmica i del corpus teòric dels moviments d'alliberament nacional que han reeixit en processos d'independència al llarg dels segles XIX i XX.
[modifica] Enllaços externs
• Blog d'Alfons López Tena
• Vídeo-Entrevista a Vilaweb
• Eixamplèdia Entrevistes, vídeos
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Alfons_L%C3%B3pez_Tena»
Categories: Persones vives | Notaris | Escriptors saguntins | Advocats valencians contemporanis | Assagistes valencians en català | Alumnes de la UV | Independentistes catalans | Militants de CDC | Solidaritat Catalana per la Independència | Diputats al Parlament de Catalunya
Josep Antoni Duran i Lleida
De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep Antoni Duran i Lleida (El Campell, la Llitera, Aragó, 27 de març de 1952) és un advocat i polític català.
És llicenciat en dret i diplomat en les comunitats europees pel Ministeri d'Assumptes Exteriors.
Ingressà a Unió Democràtica de Catalunya l'any 1974 i fou el primer president de la Unió de Joves el 1977.
Començà la seva carrera política sent elegit diputat en les eleccions generals espanyoles de 1979 i també tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Lleida, càrrec que deixà a l'any següent en ser nombrat Director General d'Assumptes Interdepartamentals de la Generalitat de Catalunya. El 1982 fou nomenat delegat territorial de la Generalitat a Lleida.
El 1982, 1986 i 1989 fou elegit novament diputat al Congrés dels Diputats. Des de 1986 a 1987 fou diputat al Parlament Europeu.
El 1999 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i nomenat Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, fins el 2001.
Actualment és president del Grup Parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats des de les eleccions de 2004.
És també president del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya des del 1987, càrrec que ja ocupà entre 1982 i 1984. Des del 2001 és Secretari General de Convergència i Unió.
També fou vice-president de la Internacional Demòcrata Cristiana i és president d'honor de la Cambra de Comerç de Xile a Barcelona.
[modifica] Publicacions
• L'estat del benestar : present i futur (con Ruud Lubbers) (1994), Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn.
• Catalunya i l'Espanya plurinacional (1995), Editorial Planeta.
• La política a diari (2003), Editorial Pòrtic.
[modifica] Enllaç extern
• Bloc oficial de Josep Antoni Duran i Lleida
Precedit per:
Càrrec nou Unió de Joves
1977 - 1982
Succeït per:
?
Precedit per:
? Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Lleida
1979 - 1980
Succeït per:
?
Precedit per:
Joaquim Xicoy i Bassegoda
President del Comitè de Govern d'UDC
1982 - 1984
Succeït per:
Concepció Ferrer
Precedit per:
Concepció Ferrer
President del Comitè de Govern d'UDC
1987 - actualitat
Succeït per:
en el càrrec
Precedit per:
Xavier Pomés i Abella
Conseller de Governació
1999 - 2001
Succeït per:
Núria de Gispert i Català
Precedit per:
Càrrec nou Secretari General de Convergència i Unió
2001 - actualitat
Succeït per:
en el càrrec
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Antoni_Duran_i_Lleida»
Categories: Consellers dels governs de Jordi Pujol | Militants d'UDC | Lliterans | Diputats al Parlament de Catalunya per CiU | Diputats al Congrés dels Diputats per CiU | Regidors a l'Ajuntament de Lleida per CiU
No hay comentarios:
Publicar un comentario